Darrera de les històries que hem compartit a les xarxes hi ha persones reals, COM TU.
Canviem la mirada, desfem prejudicis
Discriminar o menysprear algú que està en una situació de vulnerabilitat social és injust, cruel. Entre tots podem canviar la percecpió que tenim de les persones sense llar.
““Som molts els que abans teníem bons treballs i ens guanyàvem bé la vida. Però amb la crisi la situació ha canviat.””
“Vaig perdre la feina, la casa. Vaig perdre el cotxe, la moto, els amics i la família. Sense adonar-m’en em vaig despertar un dia al carrer.”
““Per a una dona és encara més difícil perquè et sents físicament més indefensa.””
La Mila és una valenta!
“Vaig treballar més de 20 anys com enginyera de control per a la navegació de satèl·lits al ministeri de defensa de la Unió Soviètica. Quan va arribar la Perestroika moltes coses van deixar d’existir. Finalment als 48 anys vaig decidir venir a Espanya. He treballat netejant, de conserge, de guarda de seguretat i de guia turístic. Ara, potser per la meva edat, ja no trobo feina.”
“Sabia que hi havia menjadors socials però no pensava que un dia aniria a un. O que a poc a poc arribaria a aquesta situació. Els meus estalvis es van acabar i vaig haver d'anar a un centre d'acollida. Ja no tinc ni un euro. El meu compte al banc té quatre zeros.”
La Mila fa un any que ve al menjador social d'ASSÍS. Ha començat el curs d'inserció laboral ASSÍSVerd d’horts urbans i centres de compostatge i viu a un pis d'ASSÍS.
L'any 2009 l'Antonio va haver de viure al carrer. Des de llavors s'ha format en informàtica i ara està començant un negoci propi de consultoria informàtica. És l'informàtic d'ASSÍS.
"Saps que a la nit dormiràs al carrer de nou. Que no tens on dutxar-te ni roba per canviar-te. No tens res. Zero."
"A la nit estaràs sol. I l’endemà igual. No té fi. És una cosa que se’t fica endins, i et mina la moral. I t’acaba destrossant."
"Em van agredir quatre joves d'uns 25 anys amb pals... Al carrer pateixes agressions diàriament. De vegades t'escupen, t'espenten, et trepitgen, et passen pel damunt... També hi ha agressions més dissimulades però que fins i tot fan més mal. La forma com et miren, com et parlen..."
"Com et veu la gent quan estàs al carrer? Fàcil. No et veuen. És una situació molt dolorosa. És com quan mires per una finestra: el vidre no el veus. Amb les persones sense llar passa el mateix"
L'Antoni és molt actiu i sempre està disposat a ajudar. Actualment viu en un pis d'ASSÍS.
La Pili és el cascabell d'ASSÍS, sempre té un somriure als llavis i un gest amable per a tothom. Va viure 6 anys al carrer.
"Pots estar molt amunt i de la nit al dia trobar-te al carrer preguntant-te “com me’n surto jo d’això?” Al principi es passa malament, amb por. Per a una dona és encara més difícil perquè et sents físicament més indefensa ."
"És una situació que per circumstàncies de la vida has hagut de viure. No som gent rara com pensen molts. A tu també et pot passar. És injust que et discriminin per això."
Ara viu en un pis d'ASSÍS amb dos companys. Fa de voluntària al centre i sempre està disposada a donar un cop de mà.
““Sabia que hi havia gent dormint al carrer però, com que jo tenia una feina de camisa i corbata, pensava que mai em podria passar a mi.””
L'Antoni va treballar 30 anys a la banca. Es va quedar sense feina als 52 anys i no n'ha tornat a trobar. Va haver de viure al carrer un temps. Ara viu a un pis d'ASSÍS.
"Jo anava per la vida que no veia el que tenia a les vores, mai pensava que jo seria a una d’aquestes vores. Quan anava a treballar, de vint-mil botons, veia coses però no arribava a sentir-les. He estat tota la vida treballant en banca, la meitat a Andorra. Va arribar la crisi i el banc va començar a fer ERE… Vaig intentar buscar feina, enviar currículums. Però és clar, amb 52-53 anys, ningú et contracta."
"Mai a la meva vida m’hauria pensat, que estaria en aquesta situació. Mai, mai, mai. Estava a l’atur i pensava que les coses anaven una mica malament. Però arribar a trobar-me de aquesta situació, i dependre dels serveis socials, no ho havia pensat mai."
"No tinc medis per viure. No puc pagar un pis. No puc pagar la llum. No tinc diners per anar a la botiga a comprar menjar o roba… estic vivint gràcies a ASSÍS. Això els hi ho agrairé sempre, sempre, sempre."
L'Antoni, viu en un pis d'ASSÍS, és positiu i tracta de veure el cantó optimista de la seva experiència i d'aprendre del que ha hagut de viure.
““Ara vaig en autobús o en metro, i ningú sap que vaig estar un any vivint al carrer.””
La Manuela va viure al carrer amb el seu fill durant un any. Ara viu en un pis de lloguer.
"Al carrer totes les nits són iguals. Són totes dolentes. De dia pots anar passant d’aquella manera... Però la nit és horrible."
"En veure’t sense llar, moltes persones et desprecien. Pensen que ets menys perquè tens menys. Però ets una persona igual."
"Mai penses que et pot passar a tu...perquè jo no he parat de treballar i buscarme la vida."
La Manuela ve cada dia a ASSÍS i participa en diversos tallers i activitats. És molt carinyosa i atenta.
““Quan ho has tingut tot, mai penses que de sobte et trobaràs sense res.””
En Jordi ha cotitzat durant 42 anys a la Seguretat Social. Fins a l'any 2001 tenia una feina fixa però l'empresa on treballava va fer suspensió de pagaments i des de llavors ha estat un puja-i-baixa. Ara en té 59 i no troba feina des de fa un any i mig.
No ha pogut seguir pagant el pis on havia viscut tota la vida.
"M’han desnonat fa quinze dies. Ho estic passant molt malament. No tinc ni per menjar."
A ASSÍS ve a esmorzar i recull el que s'anomena 'pícnic' per a emportar-se menjar a casa.
"Mai a la vida hauria pensat que de cop i volta em faltaria tot, fins i tot el més bàsic, com el menjar...no puc comprar ni una barra de pà."
"Fa més d’un mes que porto 22 cèntims a la butxaca. És tot el que tinc."
En Jordi està buscant feina activament i s'està plantejant ampliar la seva formació.